Anàlisi del ritme de dos anuncis televisius

Anunci de ritme ràpid:

 En aquest anunci se'ns transmet una sensació d'angoixa i d'estrés per la rapidesa del pas dels plans, així com, per la rapidesa en les accions de l'actor principal. Realment, aquesta és la sensació que se'ns vol transmetre, ja que la intenció de l'anunci és dir-nos que cal fer un descans de tant en tant, ja que al llarg de les nostres vides no solem parar mai perquè sempre tenim coses a fer. El descans, és clar, ha de ser amb Coca-Cola, beguda que anuncien.

Trobo que és un anunci molt ben aconseguit, i que el ritme ràpid utilitzat és el més encertat per transmetre les sensacions que volen que rebem.

Anunci de ritme lent:

En aquest anunci, podem observar que el ritme utilitzat és lent. El pas dels plans i els moviments dels actors transmet tranquil·litat, calma, etc. La música acompanya aquestes sensacions, ja que transmet placidesa, serenitat, pau, etc. Tots els aspectes de l'anunci actuen en harmonia per fer-nos arribar aquestes sensacions, ja que el missatge de l'anunci és que cal compartir. Es tracta d'un missatge intens i bonic, el qual cal transmetre de forma serena i calmada. 

Per tant, veiem que el ritme és un element més del llenguatge audiovisual que ens ajuda a transmetre les sensacions que volem fer arribar als espectadors.

Anàlisi d'una seqüència de "Ser o no ser"

 Seqüència:

Anàlisi:

Tot el llenguatge audiovisual d'aquesta seqüència té la intenció de determinar un ambient de tensió, ja que l'escena explica un moment on el protagonista descobreix un cadàver. Els elements que més ens indiquen això són la llum freda i dura i el pas de moviments de càmera lents a moviments més ràpids que ens transmeten la tensió i la preocupació de l'actor.

Quan la càmera s'apropa a plans detalls, el que vol és centrar l'atenció en algun objecte important, com són la barba postissa i la navalla d'afaitar, gràcies als quals el protagonista de l'escena podrà sortir-se'n del problema en el que es troba.

El ritme de la seqüència, en primer lloc, és lent, ja que el pas d'uns plans als altres i els moviments de l'actor són tranquils i serens. Però, quan el protagonista observa el cadàver que té al costat, els plans comencen a ser ràpids igual que els seus propis moviments, ja que el que es vol transmetre ara és la tensió del moment i la necessitat de trobar alguna solució, ràpidament, per sortir-se del problema en el que es troba.

Pel que fa a les transicions, veiem que la majoria són talls normals, i trobo que és encertat utilitzar aquest tipus de transició per donar normalitat a la seqüència i no carregar-la. En una ocasió, trobem que s'utilitza un escombrat molt ràpid, la intenció del qual és, de nou, transmetre'ns la tensió del moment.

 En referència a la llum, com ja he dit, aquesta és freda i dura durant la seqüència, ja que és un element més que s'utilitza per transmetre la tensió de l'escena. Es caracteritza per marcar molt les ombres dels objectes.

Els plans més utilizats en la seqüència són: els plans generals curts per situar a l'espectador, on es mostra l'escenari amb els dos personatges i en el qual es dóna més importància a aquests; els plans mitjans, per mostrar el personatge principal però, a la vegada, que es vegin les expressions de la cara, ja que en aquests moments interessen molt; i plans detalls, per centrar l'atenció de l'espectador en uns objectes clau molt importants.

Els moviments de càmera utilitzats també estan en harmonia amb les sensacions que es volen transmetre, ja que en un primer moment tenim una panoràmica horitzontal de seguiment i un travelling d'avançament molt lents, els quals van seguint els moviments de l'actor principal fins que seu al sofà i també ens mostra l'escenari on ens trobem. El fet que siguin uns moviments lents, ens transmet tranquil·litat, serenitat i seguretat. Però, a continuació, els passos d'uns plans a altres es comencen a fer per talls directes molt més ràpids, la qual cosa ens comença a transmetre inquietud, fins arribar a l'escombrat i al travelling d'acostament, els quals ja es fan a gran velocitat, transmetent per últim, la tensió de la seqüència.

Per últim, els angles de càmera utilitzats són frontals en tots els casos, excepte quan el personatge seu al sofà, el qual és lleugerament picat, potser per transmetre la inferioritat d'aquella persona en aquell moment, ja que acaba de ser descoberta pels caps de l'exèrcit nazi. 

En conclusió, veiem, doncs, que tots els elements del llenguatge audiovisual són recursos per transmetre les sensaciones que la persona que grava l'escena vol transmetre als espectadors. En aquest cas, crec que tots aquests elements són molt encertats i aconsegueixen el seu objectiu.

Anàlisi de les transicions.

 VÍDEO:

 ANÀLISI:

0.01. Corte. Tot i que és un inici molt brusc, trobo que és una transició adequada per començar l'audiovisual.
0.05. Corte con fundido negro. No crec que sigui adequada aquesta transició en aquest moment.
0.09. Cortina lateral. Tampoc crec que sigui una transcisió adequada per passar del camp de volèibol a les escales. No s'entén gaire que es tracta d'una continuació.
0.12. Corte. Es passa d'enfocar una zona que no se sap gaire què és a enfocar el noi baixant les escales. No s'entén què es vol transmetre.
0.20. Encadenat. En aquest cas sí que crec que la transició està ben trobada ja que és el pensament del noi el que apareix, és a dir, l'entrepà que té ganes de menjar-se.
0.26. Encadenat. Torna a ser una transició adequada per retornar a la imatge del noi pensant.
0.30. Corte con fundido blanco. No és incorrecte l'ús d'aquesta transició, encara que jo personalment n'utilitzaria una altra més lleugera.
0.37. Cortina central. En aquest cas també trobo correcte la transició ja que passa de mostrar la imatge de l'exterior del restaurant, a la imatge del que està fent el noi dins del restaurant.


En aquest muntatge, s'abusa de les transicions. Realment, es nota que n'hi ha masses. Caldria reduir-les i utilitzar-les de forma més adequada.

Anàlisi de la il·luminació

Anàlisi de la il·luminació de diferents fragments de "La noche del cazador":

Fragment	Il·luminació	Sentit
1	Llum dura	Transmetre la tensió del moment.
2	Llum suau	Naturalitat i dolçor de l’escena.
3	Llum dura	Transmetre sentiments de por, intriga, persecució, etc.
4	Llum suau	Escena tranquil·la, els nens naveguen pel riu, amb acompanyament d’una melodia dolça.
5	Llum dura	Torna el sentiment de por, persecució, intriga, tensió, etc.
6	Llum suau	Finalment, els nens s’adormen a la barca i es torna a transmetre un sentiment de tranquil·litat i de dolçor de l’escena.

Anàlisi dels plans i dels moviments de càmera de l'anunci de Suchard: Hecho con tus sueños.

Anunci: 

Anàlisi dels plans: 

Minut	Pla	Imatge
0:00	Pla mitjà	La nena mira el fanalet amb el pare.
0:01	Pla mitjà	El nen toca el fanalet.
0:02	Pla mitjà de conjunt	El pare deixa volar el fanalet i la nena l’observa.
0:03	Gran pla general	Mostra, de forma poc reconeguda, a un conjunt de persones en una plaça. Aquests deixen volar els fanalets.
0:05	Pla americà	Podem veure a un noi de genolls cap amunt assegut a una plaça.
0:06	Pla al detall	El fanalet vola cap al cel i es pot observar, en concret, la flama que el fa pujar.
0:07	Pla mitjà	La nena mira el cel.
0:08	Pla americà	Podem veure a un noi de genolls cap amunt assegut a una plaça.
0:09	Pla general	Els fanalets volen cap al cel (es poden veure tots en conjunt).
0:11	Pla general	La nena va amb una carta a la mà cap a la bústia.
0:13	Primeríssim primer pla	Una mà obre la bústia mentre que l’altre deixa la carta.
0:15	Pla sencer	El noi va cantant i tocant la guitarra pel carrer.
0:18	Pla general	La música vola pel cel.
0:19	Pla mitjà	La música entra a la bústia de correu.
0:22	Pla mitjà	La nena es gira per veure com entra la música a la bústia.
0:23	Primer pla	Es veu el rostre de la nena rient.
0:24	Pla americà	El noi toca la guitarra assegut (se’l veu genolls cap amunt).
0:26	Pla general	La música que es desprèn del noi vola pel cel.
0:27	Pla general	El pare i el nen porten l’arbre de nadal per la plaça mentre que la música els envolta.
0:28	Pla americà	El noi toca la guitarra assegut(se’l veu genolls cap amunt).
0:30	Pla sencer	Figura completa de la noia amb la bicicleta.
0:33	Primer pla	Noia rossa que somriu.
0:34	Pla mitjà	Noi cantant i tocant la guitarra mentre camina.
0:36	Primer pla llarg	Nen mirant un aparador (se’l veu fins al pit).
0:37	Pla general	Aparador ple de torrons Suchard i el nen al fons mirant el cel.
0:39	Pla general	Pare Nadal volant pel cel amb el seu trineu.
0:41	Pla general	Altre cop, aparador ple de torrons Suchard i el nen al fons mirant el cel.
0:43	Pla mitjà de conjunt	Vàries persones picant de mans i ballant (les figures es veuen fins a la cintura).
0:45	Pla mitjà	Nena picant de mans i ballant.
0:46	Pla mitjà	Nen picant de mans i ballant.
0:47	Pla mitjà de conjunt	Dues nenes picant de mans i ballant.
0:48	Pla sencer de conjunt	Grup de gent ballant i picant de mans al ritme de la música que canta i toca amb la guitarra un dels nois del grup.
0:49	Pla mitjà	Nen picant de mans i ballant.
0:50	Pla mitjà	Nena picant de mans i ballant.
0:51	Pla sencer de conjunt	Grup de gent ballant i picant de mans al ritme de la música que canta i toca amb la guitarra un dels nois del grup.
0:52	Pla mitjà	Noi que toca la guitarra.
0:53	Pla sencer de conjunt	Grup de gent ballant i picant de mans al ritme de la música que canta i toca amb la guitarra un dels nois del grup. (Apareix el missatge de: Hecho con tus sueños, i després Suchard).

Conclusions generals:

Aquest anunci es caracteritza per la utilització freqüent del pla mitjà combinat amb el pla general. En la majoria d’imatges apareixen persones fins a la cintura, ja siguin soles o acompanyades (pla mitjà i pla mitjà de conjunt). Aquest predomini de plans mitjans ens dóna a entendre que el que va realitzar l’anunci volia fer arribar als espectadors els moviments que feien els actors però donant importància al gest de la cara. La majoria de moments apareixen nens contents i feliços, picant de mans i dansant al ritme de la música, per tant, tan sols ens cal captar-los fins a la cintura per mostrar tots aquests aspectes. Si utilitzessin plans més llargs es perdria l’expressió tan explícita de la cara, i, en canvi, si usessin plans més curts no podríem visualitzar els moviments dels braços i del tronc. També apareix en molts moments la imatge global per mostrar-nos l’escenari on ens trobem però amb la rellevància dels individus que hi apareixen per sobre d’aquest escenari (pla general).

No s’utilitzen massa freqüentment el primer i primeríssim primer pla, el pla americà, el pla sencer i el gran pla general.

Anàlisi dels moviments de càmera:

Del minut 0.30 al 0.33 podem observar un moviment de panoràmica que segueix a una noia en bicicleta. Es tracta d'un gir de la càmera sobre el seu propi eix i cap a un lateral. Normalment aquest moviment es fa servir per descriure un escenari o bé per relacionar elements de la mateixa escena però que no apareixen al mateix quadre. En aquest cas, però, s'utilitza per recollir el moviment d'una bicicleta.