Anàlisi del ritme de dos anuncis televisius

Anunci de ritme ràpid:

 En aquest anunci se'ns transmet una sensació d'angoixa i d'estrés per la rapidesa del pas dels plans, així com, per la rapidesa en les accions de l'actor principal. Realment, aquesta és la sensació que se'ns vol transmetre, ja que la intenció de l'anunci és dir-nos que cal fer un descans de tant en tant, ja que al llarg de les nostres vides no solem parar mai perquè sempre tenim coses a fer. El descans, és clar, ha de ser amb Coca-Cola, beguda que anuncien.

Trobo que és un anunci molt ben aconseguit, i que el ritme ràpid utilitzat és el més encertat per transmetre les sensacions que volen que rebem.

Anunci de ritme lent:

En aquest anunci, podem observar que el ritme utilitzat és lent. El pas dels plans i els moviments dels actors transmet tranquil·litat, calma, etc. La música acompanya aquestes sensacions, ja que transmet placidesa, serenitat, pau, etc. Tots els aspectes de l'anunci actuen en harmonia per fer-nos arribar aquestes sensacions, ja que el missatge de l'anunci és que cal compartir. Es tracta d'un missatge intens i bonic, el qual cal transmetre de forma serena i calmada. 

Per tant, veiem que el ritme és un element més del llenguatge audiovisual que ens ajuda a transmetre les sensacions que volem fer arribar als espectadors.

Anàlisi d'una seqüència de "Ser o no ser"

 Seqüència:

Anàlisi:

Tot el llenguatge audiovisual d'aquesta seqüència té la intenció de determinar un ambient de tensió, ja que l'escena explica un moment on el protagonista descobreix un cadàver. Els elements que més ens indiquen això són la llum freda i dura i el pas de moviments de càmera lents a moviments més ràpids que ens transmeten la tensió i la preocupació de l'actor.

Quan la càmera s'apropa a plans detalls, el que vol és centrar l'atenció en algun objecte important, com són la barba postissa i la navalla d'afaitar, gràcies als quals el protagonista de l'escena podrà sortir-se'n del problema en el que es troba.

El ritme de la seqüència, en primer lloc, és lent, ja que el pas d'uns plans als altres i els moviments de l'actor són tranquils i serens. Però, quan el protagonista observa el cadàver que té al costat, els plans comencen a ser ràpids igual que els seus propis moviments, ja que el que es vol transmetre ara és la tensió del moment i la necessitat de trobar alguna solució, ràpidament, per sortir-se del problema en el que es troba.

Pel que fa a les transicions, veiem que la majoria són talls normals, i trobo que és encertat utilitzar aquest tipus de transició per donar normalitat a la seqüència i no carregar-la. En una ocasió, trobem que s'utilitza un escombrat molt ràpid, la intenció del qual és, de nou, transmetre'ns la tensió del moment.

 En referència a la llum, com ja he dit, aquesta és freda i dura durant la seqüència, ja que és un element més que s'utilitza per transmetre la tensió de l'escena. Es caracteritza per marcar molt les ombres dels objectes.

Els plans més utilizats en la seqüència són: els plans generals curts per situar a l'espectador, on es mostra l'escenari amb els dos personatges i en el qual es dóna més importància a aquests; els plans mitjans, per mostrar el personatge principal però, a la vegada, que es vegin les expressions de la cara, ja que en aquests moments interessen molt; i plans detalls, per centrar l'atenció de l'espectador en uns objectes clau molt importants.

Els moviments de càmera utilitzats també estan en harmonia amb les sensacions que es volen transmetre, ja que en un primer moment tenim una panoràmica horitzontal de seguiment i un travelling d'avançament molt lents, els quals van seguint els moviments de l'actor principal fins que seu al sofà i també ens mostra l'escenari on ens trobem. El fet que siguin uns moviments lents, ens transmet tranquil·litat, serenitat i seguretat. Però, a continuació, els passos d'uns plans a altres es comencen a fer per talls directes molt més ràpids, la qual cosa ens comença a transmetre inquietud, fins arribar a l'escombrat i al travelling d'acostament, els quals ja es fan a gran velocitat, transmetent per últim, la tensió de la seqüència.

Per últim, els angles de càmera utilitzats són frontals en tots els casos, excepte quan el personatge seu al sofà, el qual és lleugerament picat, potser per transmetre la inferioritat d'aquella persona en aquell moment, ja que acaba de ser descoberta pels caps de l'exèrcit nazi. 

En conclusió, veiem, doncs, que tots els elements del llenguatge audiovisual són recursos per transmetre les sensaciones que la persona que grava l'escena vol transmetre als espectadors. En aquest cas, crec que tots aquests elements són molt encertats i aconsegueixen el seu objectiu.